Quan Espanya dubtava de conquerir la Xina
A la cort de Felip II, la Xina era vista com un paradís mercantil i aquest interès pel país asiàtic encara va augmentar més quan la monarquia espanyola, la més poderosa del planeta en aquell moment, es va unir amb la portuguesa, que sempre havia liderat les relacions dʼOccident amb la Xina. En aquella Espanya del segle XVI, fins i tot hi havia sectors que volien emprendre una conquesta del gegant asiàtic tal com sʼhavia fet a les terres dʼAmèrica. En aquest context, lʼany 1585 apareix el llibre Historia del Gran Reino de la China, del missioner agustí Juan González de Mendoza, que va ser el llibre sobre la Xina més editat i traduït de lʼèpoca moderna. Lʼobra, de la qual seʼn conserven exemplars de tres de les primeres edicions al CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat motiu dʼuna tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona. Lʼautor, Diego Sola, és investigador i professor dʼHistòria Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
A la cort de Felip II, la Xina era vista com un paradís mercantil i aquest interès pel país asiàtic encara va augmentar més quan la monarquia espanyola, la més poderosa del planeta en aquell moment, es va unir amb la portuguesa, que sempre havia liderat les relacions dʼOccident amb la Xina. En aquella Espanya del segle XVI, fins i tot hi havia sectors que volien emprendre una conquesta del gegant asiàtic tal com sʼhavia fet a les terres dʼAmèrica. En aquest context, lʼany 1585 apareix el llibre Historia del Gran Reino de la China, del missioner agustí Juan González de Mendoza, que va ser el llibre sobre la Xina més editat i traduït de lʼèpoca moderna. Lʼobra, de la qual seʼn conserven exemplars de tres de les primeres edicions al CRAI de la Universitat de Barcelona, ha estat motiu dʼuna tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona. Lʼautor, Diego Sola, és investigador i professor dʼHistòria Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Sola recupera el llibre i el situa en el seu context, quan els missioners esdevenien diplomàtics i exercien tasques pròpies dʼun «servei dʼintel·ligència» per als monarques. Lʼany 1580, Juan González de Mendoza rep lʼencàrrec de Felip II dʼorganitzar amb altres frares agustins una ambaixada destinada a lʼemperador de la Xina, Wanli. Val a dir que la Xina era motiu dʼinterès per a la monarquia espanyola en qualitat de «paradís mercantil», des del qual el monarca es feia portar els objectes més diversos, alguns de curiosos, «com ara cadires plegables, inexistents aleshores a Europa», explica Sola.
El missioner es va començar a documentar a bastament per preparar lʼambaixada, però el viatge finalment no es va dur a terme. Aleshores, González de Mendoza va decidir aplegar tota la informació recollida en un llibre. Es dóna la paradoxa, doncs, que González de Mendoza, nascut a Espanya i ordenat frare agustí a Mèxic, va escriure una obra de referència sobre la Xina sense haver-hi estat mai. Malgrat això, «lʼobra té lʼinterès de presentar material nou: la documentació i els testimonis orals inèdits de religiosos que havien estat al país asiàtic». En el llibre es dóna una imatge «ideal però molt versemblant» dʼuna Xina ben governada i amb algunes lliçons «que podien servir per a lʼorganització de la monarquia espanyola dʼaquell temps». Quan lʼobra sʼallunya més de la realitat és quan tracta de la qüestió religiosa. González de Mendoza, «que no tenia prou eines dʼinterpretació de la filosofia i les creences xineses», defensava que «un país avançat com la Xina només podia tenir per destí la conversió al cristianisme», explica Sola.
Lʼobjectiu de González de Mendoza quan va escriure el llibre era guanyar prestigi a la cort, influir en la política que calia adoptar des dʼEspanya envers la Xina —lʼautor era partidari dʼestablir-hi relacions comercials i una evangelització pacífica enfront els que defensaven una intervenció militar—, i defensar la tasca de lʼorde dels agustins davant altres ordes religiosos, com ara els jesuïtes, amb molta més presència al continent asiàtic. Lʼobra va tenir fins a cinquanta edicions i reimpressions des del 1585 fins al 1625 i es va traduir a lʼitalià, el francès, lʼanglès o lʼalemany. De fet, es va convertir en un referent entre les obres sobre la Xina i va tenir incidència «especialment en el món intel·lectual», explica Sola. Això no obstant, no va servir a Mendoza per aconseguir el lloc de cronista oficial dʼÍndies i, fins i tot, lʼautor va perdre el favor del monarca espanyol en els darrers anys de la seva vida a Amèrica.
Actualment, Diego Sola està preparant una edició crítica dʼHistoria del Gran Reino de la China i també ha començat a treballar en lʼedició dʼaltres textos de missioners sobre lʼÀsia que es troben als fons del CRAI de la UB.