La directora de cinema Roser Aguilar a la revista de la UB: Ens passa com als investigadors, no se'ns facilita la professionalització i es compta amb el voluntarisme'

La revista de la UB La Universitat dedica la portada del número 44 a la cineasta Roser Aguilar, alumna de la primera promoció de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la UB. Aguilar reflexiona sobre el procés de creació de la seva primera pel·lícula, Lo mejor de mí, i la bona acollida que ha tingut en diversos festivals internacionals. Afirma així mateix que als directors de cinema a Espanya els passa «com als investigadors, no se'ns facilita la professionalització i es compta amb el voluntarisme».  La Universitat inclou, a més, un reportatge sobre els reptes actuals de la propietat intel·lectual, i el diàleg sobre l'escalfament global titulat «Un canvi incòmode?».

Roser Aguilar afirma que en la seva pel·lícula, a l'hora de narrar una història d'amor, va utilitzar el tema del trasplantament d'òrgans de donants vius perquè «et fa pensar molt en l'amor, en la generositat, en el risc d'enfrontar-te a la mort...». Sobre les dificultats per produir una pel·lícula, Roser Aguilar assegura que «intentar fer un llargmetratge a Espanya i que tingui èxit és una premissa bastant absurda; si ets molt racional no ho fas». En el seu cas, Aguilar explica que Lo mejor de mí es va produir en el marc del projecte Òpera Prima, promogut per la productora Escándalo Films vinculada a l'ESCAC i que té l'objectiu d'impulsar la carrera de nous cineastes amb la producció del primer llargmetratge. Finalment, Roser Aguilar també rememora en l'entrevista els seus inicis com a estudiant de la primera promoció de l'ESCAC, on va tenir companys com ara Juan Antonio Bayona, el director de la exitosa pel·lícula El orfanato. «Hi havia una energia molt especial», recorda la directora.

El reportatge sobre els reptes principals de la legislació en propietat intel·lectual pretén donar una visió general de quina és l'actual legislació sobre aquest tema i com s'afronten desafiaments, com ara les possibilitats que obren les noves tecnologies de la informació a l'hora de copiar i difondre obres sense el consentiment dels titulars dels drets. També s'esmenten iniciatives com, per exemple, la Creative Commons, que es proposen afavorir el fet de compartir i reutilitzar continguts, mentre que es respectin els drets d'autor. Així mateix, s'inclou tot un apartat dedicat a les patents i la seva importància a l'hora de transferir el coneixement de les universitats a la societat.

En el diàleg sobre el canvi climàtic hi intervenen els investigadors de la UB Ileana Bladé, M. Carmen Llasat i Javier Martín-Vide, revisors experts de l'últim informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau 2007 juntament amb Al Gore. Tots tres debaten aspectes com, per exemple, el qüestionament social que es fa a vegades de l'existència o no d'un canvi climàtic malgrat l'acord que hi ha en el si de la comunitat científica sobre l'evidència del fenomen; els canvis climàtics que hi ha hagut al llarg de la història del planeta i les perspectives de futur, i la relació entre el canvi climàtic i el model econòmic actual; entre moltes altres qüestions.

Entre les notícies del número 44 de La Universitat s'inclouen informacions sobre la convocatòria d'eleccions a la Universitat de Barcelona el pròxim mes d'octubre, o la recent investidura com a doctores honoris causa de la UB de la defensora dels drets humans Graça Machel i la patòloga Elaine Jaffe. La revista conté també les seccions habituals Apunts de ciència, amb un recull de recerques recents d'investigadors de la UB, Publicacions, Agenda i Som UB.