El passat dimecres 3 d’octubre de 2018 a les 18 h vam fer la primera trobada del grup d’intercanvi lingüístic català-anglès.

Tot i que només va poder venir la meitat del grup, a la trobada no hi va faltar bon humor i en tot moment hi va haver sintonia entre tots. Vam parlar d’una forma distesa sobre la llengua i la cultura tant catalana com polonesa als jardins interiors de l’Edifici Històric.

La Magda era l’única estudiant de mobilitat del grup, ha vingut d’Erasmus a Catalunya per quedar-se durant tot aquest curs. No parla català tot i que ja sap dir “bon dia” i s’ha apuntat per fer el curs de català de nivell inicial.

Vam començar trencant el gel presentant-nos, dient els nostres noms i què estem estudiant. Un joc de dir dues veritats i una mentida de cadascú i endevinar quina era la mentida va ser suficient per perdre la vergonya. Va ser només qüestió de proposar-los parlar sobre tradicions, curiositats i aspectes de llengua i la conversa ja va fluir de forma natural. Per exemple, una cosa d’aquí que va sobtar a la Magda és que hi pogués haver apartaments sense calefacció. Això ja va portar a ensenyar-li una expressió que fem servir els catalanoparlants quan tenim fred: fa un fred que pela. I no només li va agradar sinó que la va pronunciar molt bé! També li vam fer dir alguna petita frase més en català com ara Començaré un curs de català, i ella ens va fer pronunciar alguna paraula en polonès.

La Magda ens va explicar coses com per exemple que el polonès és de la família lingüística del rus i de les llengües parlades als països de l’Europa de l’Est i que la gent gran de Polònia sap parlar alemany i rus (a banda del polonès) i en canvi no tant d’anglès.

Quan li vam parlar de menjars típics, ens va explicar que li encanta l’allioli i que ja coneixia el pa amb tomàquet. De la botifarra i els calçots no en sabia res, i els calçots sobretot li van cridar molt l’atenció quan li vam dir que són com una ceba allargada i que es mengen pelant-los i col·locant-los a la boca d’una manera particular.

Finalment, pel que fa a les tradicions nadalenques catalanes, el caga tió li va fer molta gràcia: l’efecte de fer cagar un petit tronc amb un bastó perquè doni regals. Una hora de conversa va donar molt de si.

Manel Mas, becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística (XDL) dels Serveis Lingüístics de la UB