Primer de tot, permeteu-me que em presenti: soc l’Oscar, becari de dinamització lingüística del campus de Mundet. Quan em van informar que la Universitat de Barcelona no trobava parella lingüística per a una estudiant de Croàcia no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig oferir voluntari. La raó era molt senzilla: curso una assignatura focalitzada en els conflictes centreeuropeus i l’intercanvi em va semblar una oportunitat única per aprofundir en la història i els idiomes dels Balcans.

Quina va ser la meva sorpresa quan vaig contactar amb l’estudiant apuntada a la Borsa, la Franka, i em vaig trobar que tenia molt més interès en la poesia que en la història! Després d’un ràpid recorregut per la geografia i la gastronomia catalanes, protagonitzat per l’omnipresent pa amb tomàquet i la senzillíssima crema catalana, vam passar a les poesies simbolistes de Baudelaire. Aquesta introducció poètica ens va portar cap a l’enigmàtic Borges, de Borges vam passar ràpidament cap al fabulós Tin Ujević, fins que, al final, vam arribar al poeta català Miquel Martí i Pol (la Franka, entusiasmada, em va passar la traducció al croat d’una cançó del grup Obrint Pas que comença amb uns versos del poeta català). El vertigen literari també es va traduir en un frenesí lingüístic: vam parlar en català, anglès, croat i castellà (amb la varietat del «lunfardo» argentina inclosa). Poc després, vam haver d’acomiadar-nos, perquè, sense adonar-nos-en, havíem esgotat el temps de la trobada.

Tot i la individualitat i les particularitats pròpies de cada llengua, l’ànima humana i les seves inclinacions són universals. Quin millor nexe per demostrar aquesta universalitat que la literatura vernacla sota l’albir de la infatigable translació idiomàtica? Bastir ponts entre les persones en temps de pandèmia pot fer que, a través de la llengua aliena, retrobem la nostra humanitat amagada sota la tecnologia!

La Borsa d’intercanvi lingüístic la trobareu a: https://www.ub.edu/sl/borsa/

Oscar, becari de Dinamització Lingüística