El passat 19 de març es va dur a terme la visita a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova. A les dues activitats anteriors es va tractar la importància d’aquest recurs per a la història i el creixement de la ciutat de Barcelona. Aquesta tercera activitat va permetre tancar el cercle al voltant d’un recurs cabdal: l’aigua. Vam visitar la primera gran infraestructura de canalització moderna, la Casa de l’Aigua, la qual permeté l’abastiment d’aigua a Barcelona durant el segle XX. Aquest edifici industrial modernista va ser construït entre 1914 i 1919 i té un alt valor arquitectònic i patrimonial ja que, a més de les dues cases construïdes per decantar i potabilitzar l’aigua, té dos grans dipòsits i un túnel subterrani.

L’activitat, guiada pel director tècnic de la Casa de l’Aigua, en Gabriel, va ser d’allò més sorprenent. Parlo en nom de tots els assistents quan dic que ningú esperava trobar-se res tan impressionant com el que vam visitar. El guia ens va explicar els antecedents de la Casa de l’Aigua tot mostrant-nos des d’un mirador l’inici de l’aqüeducte romà i posteriorment del Rec Comtal. En entrar a l’edifici de seguida vam descobrir les múltiples sales per on passava el corrent i la infraestructura que feia possible l’arribada i potabilització de l’aigua per als barcelonins. Ens va explicar que aquesta construcció va ser la primera a utilitzar formigó armat a Catalunya o que les canonades eren de ferro colat per tal de ser asèptiques i evitar malalties transmissibles per l’aigua, com ara el tifus, entre altres curiositats.

Vam fer un recorregut privilegiat per les galeries i túnels que feien possible l’arribada de l’aigua i la seva distribució a la ciutat, que ens va deixar bocabadats. Aquesta activitat també ens va permetre conèixer el barri de la Trinitat Nova, a la perifèria de Barcelona. Sens dubte, és una visita molt i molt recomanable.

Cristian Martínez, becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística