Dimarts passat, el dia 7 de març, vam anar a visitar el refugi antiaeri de la plaça del Diamant. A les 18.00 h gairebé tots ja érem a la plaça, i mentre esperàvem que comencés la visita vam jugar a un joc de memòria per aprendre’ns tots els nostres noms. Un cop acabada la roda de noms, vam comentar una llista amb vocabulari sobre la visita i el vam traduir a altres idiomes com l’àrab, el francès o el xinès, entre d’altres.
Quan vam començar la visita, en Rubèn ─el guia─ ens va fer una explicació, amb diferents imatges de l’època, per introduir-nos en el tema. Durant la Guerra Civil, el bàndol franquista va rebre el suport dels règims feixistes italià i alemany, els quals van bombardejar sistemàticament la ciutat de Barcelona durant aproximadament dos anys. L’objectiu era crear terror i fer la vida diària tan insostenible als civils que acabessin pressionant els governants per a la rendició.
Molt lluny d’aquesta realitat, els veïns de Barcelona van començar a construir prop de 1.400 refugis per tal de resistir els bombardejos. El de la plaça del Diamant podia refugiar fins a 200 persones. No hi havia instal·lacions d’aigua, tot i que hi havia una persona encarregada d’assegurar-se que sempre n’hi havia d’emmagatzemada en un armari. El refugi tenia un espai destinat a infermeria, tot i que els recursos eren molt limitats.
Només hi podien accedir els veïns que havien treballat en la construcció del refugi o que hi havien contribuït econòmicament, i les persones que en el moment del bombardeig es estiguessin de pas pel barri. Quan sonava l’alarma la gent tenia 10 minuts per refugiar-se, i una vegada dins del refugi hi havia un seguit de normes que s’havien de complir: estava prohibit portar-hi menjar, tenir una actitud derrotista, parlar de política o de religió o portar-hi armes.
Va ser inevitable no imaginar-se com devien viure aquells moments els ciutadans de Barcelona. Després d’una visita molt interessant i sorprenent per a molts dels assistents, que desconeixien l’existència del refugi, ens vam acomiadar fins a la pròxima activitat!
Raquel, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística
