Crònica del Taller de la Nova Cançó

«Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang –que sols fa sang– ser llei del món.»

Diguem no (1963), Raimon.

Per als que no coneixen la Nova Cançó, recomanem que escoltin alguna de les cançons que tan bé ens va interpretar en Jordi Montañez (Jo vinc d’un silenci, Abril 74, etc.). Com a intèrpret, cantautor i guitarrista, ell sap millor que ningú què representa aquest moviment i, sobretot, com transmetre’n l’energia als assistents al taller.

La Nova Cançó va ser un moviment artístic i musical reivindicatiu i de protesta que es va desenvolupar durant el tardofranquisme (finals dels seixanta i principis dels setanta) contra el règim i la repressió. Els seus inicis es marquen per un escrit reivindicatiu de Lluís Serrahima publicat a Germinabit, circular de la Unió Escolania de Montserrat al 1959 i que, deu anys després, va esdevenir un moviment.

Força i sentiments són dues paraules que definirien l’ambient que vam viure ahir al taller. Després d’una petita contextualització amb una presentació en Power Point, compaginada amb vídeos dels grans cantants del moviment com Raimon, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach, va començar la demostració pràctica. En Jordi va conduir-nos per un recorregut dels autors principals del moviment, les cançons emblemàtiques com l’Estaca, així com algunes de pròpies.

D’una manera semblant a com el gran Raimon acabava els seus concerts –amb un crit–, nosaltres vam acabar el taller cantant una gran cançó, Diamant 232, composta, tocada i cantada pel Jordi.

Cristian, Becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *