Dimecres passat 7 de novembre a la tarda vam trobar-nos amb la parella lingüística de català-turc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB formada per un noi, en Daniel, i una noia, l’Inci.

En Daniel i l’Inci ja s’havien trobat una altra vegada ells dos sols. De fet, la seva primera trobada estava programada per la setmana anterior. En aquell primer dia es van conèixer i van parlar sobre aspectes com d’on li va venir l’interès a en Daniel per Turquia abans de viatjar-hi i estar-s’hi dos mesos.

En aquesta segona trobada vam anar al menjador de la Facultat ja que vam pensar que era un bon lloc per conversar: espaiós i lluminós, amb taules i cadires per aprofitar no solament per parlar sinó també per prendre alguna cosa com ara un cafè o una aigua de les màquines expenedores que també hi havia disponibles a la sala.

En Daniel ens va explicar que va fer un viatge a Turquia motivat per la música tradicional turca que es toca amb banjo. Va portar partitures d’algunes peces musicals que eren semblants a les partitures estàndard occidentals, tot i que tenien la característica de deixar llibertat al músic per improvisar melodies entre corxeres.

Ens va sorprendre amb el seu nivell de turc: només amb cinc mesos de classes i dos mesos vivint a Turquia, podia mantenir una conversa amb l’Inci sense gaire esforç per cap de les dues parts.

En Daniel de seguida li va explicar en turc característiques de la pronúncia del català i dels diferents dialectes.

Vam parlar sobre gastronomia turca, sobre les llengües estrangeres que poden escollir els estudiants turcs a la secundària (anglès i alemany) i sobre la importància de la música a la cultura turca. L’Inci ens va explicar que va tocar el piano de petita durant dos mesos però que no li va acabar d’agradar.

Li vam preguntar si havia estat abans a Catalunya i ens va dir que sí, que havia treballat en una empresa turca que s’encarregava de traduccions del turc a l’anglès.

L’Inci no parlava català tot i que sí que sabia saludar i dir gràcies. Vam combinar l’anglès i el turc per ensenyar-li altres coses com ara presentar-se i demanar com es diu una persona, quina edat té, etc.

Manel Mas, becari de la Xarxa de Dinamització Lingüística (XDL) dels Serveis Lingüístics de la UB