19.26 h

Camino cap a la plaça Universitat. Cada cop que hi ha una trobada d’un nou grup penso que hauria d’haver portat un barret groc. Potser així resultaria més fàcil identificar-se. He de dir, però, que sempre em sorprèn com n’acaba sent, de senzill, reconèixer els altres participants. Em pregunto si serà per la meva expressió poruga o la pinta que faig d’estar buscant algú desconegut. Això es pot veure a la cara?

Trobar-se amb gent que no coneixes em sembla una de les millors parts de la Borsa d’intercanvi lingüístic. Per mi és molt divertit no saber qui seran els membres del nou grup d’intercanvi.

A més, no resulta gens complicat, trencar el gel; al cap i a la fi estem tots en la mateixa situació. Molt diferent seria intentar entaular conversa amb una persona al metro o al bar. Les primeres paraules surten amb facilitat, però continuar xerrant ja és una altra cosa ben diferent. O no?
Hauríem de parlar més amb desconeguts! Potser seria un bon mètode per aprendre llengües d’arreu del món!

19.35 h

Mentre caminem cap a algun bar del carrer Tallers ens presentem. Sempre és interessant saber com decideix la gent d’aprendre diferents idiomes i quines decisions i vivències hi ha al darrere.

El grup d’intercanvi és de català i italià.

19.50 h

Ja estem asseguts al bar parlant de tot el que va sorgint; donada la situació política actual no és complicat. S’ha de dir, però, que la conversa no es limita a la política: parlem també de viatges, d’anècdotes i del que podem fer a les pròximes trobades, com ara conèixer Tarragona, organitzar un sopar, etc.

21 h

Però si ja són les nou! El temps passa volant quan la conversa flueix!

Fins a la setmana vinent!

Carol, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística