Arxiu mensual: febrer 2012

Va regularment a la taverna
on s’havien conegut el mes passat.
Ha preguntat, però no sabien dir-li’n res
Per les paraules comprenia
que havia conegut un personatge ben obscur,
una de tantes obscures i suspectes
formes joves que passaven per allí.
No obstant, va regularment a la taverna, de nit.
S’asseu i fixa els ulls a l’entrada;
fins que es cansa, mira cap a l’entrada.
Potser vindrà. Potser entrarà aquest vespre.

I prop de tres setmanes resta així.
La ment s’ha emmalaltit per la luxúria.
A la seva boca resten els besos.
Sofreix del perdurable desig tota la seva carn.
El tacte d’aquell cos viu damunt d’ell.
I amb ell desitja la unió altra vegada.

Per no trair-se s’esforça, es comprèn.
Però alguna vegada resta indiferent,
ja sap, d’altra banda, a què s’exposa ,
ja s’hi ha resignat. I no és gens inversemblant
que aquesta vida seva
el porti a un escàndol perniciós.

 K. Kavafis
Traducció d’Alexis E. Solà

Contar-te vull la història
d’aquell Ahmed tan bell,
tan jove i elegant,
tan educat i digne
i reputat poeta.
El recordes, amic?
Aquell Ahmed bellíssim
va morir d’una mort
tan trista com sobtada:
el van trobar negat
al pou de casa seva.
El seu germà Saïd
va fer cobrir després
amb reixes i filferros
tots els pous del seu tros.
Pobre Saïd!: ell sempre
va pensar que era el pou
allò que matà Ahmed,
aquell Ahmed tan bell
tan elegant, tan jove,
l’Ahmed, aquell Ahmed
que llegia poemes
mirant-se dins un pou.

E. S. (Mirador)