Arxius d’aquest mateix autor
L’últim adéu
Es fa fosc, gairebé és negra ja
la nit, i tinc fred.
Em fico al llit i és un glaç.
Tu no hi ets.
Sense dir-me adéu vas marxar,
la cara trèmula,
la pell de cera i el cor aturat.
Te n’has anat.
Un buit m’has deixat, sense voler
i és immens.
Tu no hi ets, només el llit, fred,
i el cor atapeït de pena.
Nit al mar
I la mar, al fons, tan blava
fa volar els somnis des de dedins
i les estrelles amb lluïssor infinita
m’evoquen lleugeres al paradís.
Els ulls aclucats sota la mirada atenta
de la lluna inquieta, rodona i clara
els cabells intensos flotant en l’aire
oloreta de pinar, que n’ets de maca!
Sota els meus peus, tapís d’arena.
Sobre ma pell, cristalls de sal.
Calmades ones que van i venen
em llepen l’ànima xiuxiuejant.