“Profunditat de camp”
El vell fotògraf sabia que s’estava morint. L’asistenta havia marxat a primera hora, i no tornaria durant bona part del matí. A veure si el deixaven morir tranquilament d’una punyetera vegada.
Després d’esmorzar es va dirigir al despatx, i s’hi va posar bé, a la butaca. El càlid Sol entrava amablement pel finestral. Les millors fotografies que havia disparat al llarg de la seva vida farcien totes les parets. I va pensar d’assaborir-les un cop més, per última vegada.
Mostra’l tot »
