Solitari home trist de cabells grisos i barret caigut
Si he de situar l’acció diré que era un dia en què un fred matí havia precedit una tarda mullada, el cel havia començat gris per acabar color negre pàl·lid i aquell home va decidir asseure’s una estona al mig d’aquella fosca tarda.
Des de la terrassa, en la qual estava assegut, distingia sense problemes les crestes d’escuma que es formaven sobre la platja, uns anys enrere hauria pogut distingir també les petjades en la sorra humida, però sota el seu barret els seus ulls estaven cansats de veure totes aquelles coses que desitjava esborrar de la seva ment.
Mostra’l tot »
