Venjança
Innocent. Em deien que ell era innocent, que ho havia fet per necessitat, que no era conscient dels seus actes… Però a mi no em valien aquestes excuses. M’havia atacat i ferit per robar-me un dels meus béns més preuats, un bé vital que ja mai podria recuperar. Sentia un odi immens contra el lladre. No, això no podia quedar així, pagaria pel que havia fet, jo mateixa m’encarregaria que no pogués fer mai més mal a ningú. Sabia on vivia. Vaig començar a idear la meva sanguinària venjança…
De dia seguia amb la meva vida normal, calia dissimular, no fos cas que algú sospités dels meus plans assassins. Però, després de tornar de la feina, em dedicava a vigilar el seu amagatall durant hores. Van passar moltes nits sense que donés cap pas en fals. Però per sort, finalment va cometre una errada.
Mostra’l tot »
