Demà
Canta,
la mort canta per no
sentir-me, eixuta, en son murmuri
de llàgrimes trencades.
Algun dia serà meu
aquest cant estèril
i emprendré aquest camí
d’infinites matinades sonores,
per sentir-me i odiar-me
una altra volta,
i aferrar-me amb arrels
al pensament inert de la calma.
