Sol fort. Empeny! No ho deixis escapar!
Din: només tu ho pots escoltar.
Don: ja és gairebé temps de tancar.
Una oportunitat. No espera!
No vull perdre-la més.
Tu ja has anat, però jo no sóc capaç de reaccionar.
Din Don, ja és temps, i el tren gairebé se’n va,
Sense tu, i sense esforç la teva ànima sempre es perdrà,
Ja és temps amic meu de tornar a lluitar.
Des de fa deu anys que et conegui,
He cregut que l’amistat no té fi.
Sense limitis, sense prejudicis, ni falses il·lusions,
Solament, tu i jo i una infinita il·lusió per viure.
Però començo a dubtar,
La meva ment no per a de recordar.
¿Per ventura he d’amagar-me per a ser feliç?
¿Per ventura et vaig ser infidel i ho vaig fer sense temor com un aprenent?
Solament vull una amistat amb tu sense tabu,
I Sense cap “NO” per mitjà perquè vas creure que vesteix un déjà vu.
El meu esperit solament vol reviure com el teu,
Aquesta màgia de la bona del senyor badabadu .
Set del matí, a dalt!
Menjar escombraries, per a dins!
Somnis complerts, perdona no tinc temps!
Afecte als teus, sí, m’agradaria però sense estrès
Nens plorant, llàgrimes d’abandonament
Guerres naixents, si us plau posa’m més reconeixement!
¿I si fossis un àngel caigut del cel?
Sí, m’agradaria ser com un mico valent.
Mico menja, Mico forta,
Mico viu sense lamentacions.
Un petit robot creat per la pròpia naturalesa.
per viure i sentir, per creure i morir.
Por dóna el futur del teu avenir.
Mono home s’ha convertit, i és…
Tot càlcul i sense por a perdre,
El més valuós com la mateixa vida és.