Utopia
Ulls grans, somriure intel·ligent, caminar interessant. A la sorra de la platja llegia un llibre. Era un dia d’hivern radiant, el soroll de les onades es confonia amb una cançó i una petita brisa marina feia moure els seus cabells. Les lletres del llibre que tenia a les mans portaven la seva ment a llocs on mai no havia estat:
Eren temps feliços, existia un veritable equilibri entre el bé i el mal, la innocència i la curiositat movien la seva vida. Els seus ulls grans i expressius parlaven. I deien que el seu cor estava protegit, era estimada. El temps passa i fa créixer (interior i exteriorment). La vitalitat i les ganes de viure dominaven ara el seu esperit. El seu somriure (i riure) intel·ligent la feien sentir capaç d’arribar on ella volgués, era desitjada. El seu caminar es va fer expressiu, intel·ligent i interessant. Caminant (tot i que no ho esperava) va arribar a trobar-se amb una persona que la feia millor. La feia més independent i sobre tot la feia sentir desitjada i estimada. Eren temps feliços, una serena vitalitat marcava el seu camí.
Llavors es va adonar. Havia fet un viatge per la seva pròpia vida, i les sensacions que el llibre l’havia transmès eren les seves pròpies vivències. L’olor del mar, la carícia del vent, l’acompanyaven en aquell instant……… i l’acompanyaran durant tota la vida. Així com aquells ulls grans, el seu somriure intel·ligent i el seu caminar interessant. Però el més important és que, durant el camí, com la petita brisa marina que feia moure els seus cabells, sempre havia tingut protegit el seu cor per una xarxa d’amor i carícies, i això és el que el feia bategà.
Tornant a casa, passejant, només va poder pensar que tothom deuria tenir dret a sentir protegit el seu cor, a que el camí de la seva vida fos acompanyat per una petita brisa marina d’amor i carícies. Una utopia, potser, però no t’agradaria sentir-te així?.
