El caçador de somnis
Quan tancava els ulls, a qualsevol hora, era igual si era de nit, el migdia o el mati, sempre veia el mateix: els seus ulls. Intentava per tots els mitjans fer-lo fora del meu cap, però era impossible. El meu cor només volia una cosa i, per desgràcia, era l’únic que no li podia donar. Per molt que desitgés amb totes les meves forces estar dins els seus braços i no moure-m’hi, estar-m’hi tota la vida si fos precís, la realitat em demostrava dia rere dia, que els somnis no sempre es feien realitat. El problema més gran, era que el meu subconscient sempre evocava la mateixa imatge, sempre tenia la seva cara incrustada al cervell sense que hi hagués forma de fer-la fora. Fet i fet, era jo la que havia demanat cada dia sense descans, algú en qui pensar, algú que em fes completament feliç, però a vegades, allò que més anhelem es pot girar en la nostra contra i aquella felicitat que tant havia buscat, es va convertir en un pou sense fons del que difícilment podria sortir sola.
Mostra’l tot »
