Figures de soldats
Hòstia papa, no entenc com és que t’ha tornat a venir la dèria! T’ho diré tantes vegades com calgui, m’agrada aquest món. Fa mitja volta i recolza el cul al moble, treu el fum del cigar i espolsa la cendra. Mira cap a l’altra banda de l’habitació i part de la cendra cau fora del cendrer.
Per mi ja pots fotre ben bé el que et doni la gana, però no crec que sigui bo per a la nena. Una dona passa per davant de la parada amb la seva filla. La nena es queda embadalida mirant les figuretes i n’agafa una. Mira mamà, un soldat! vull un soldat! Que no Mireia, deixa estar les figures, no comprarem res més avui, entesos? Mira a en Gabriel, que està assegut amb el telèfon a l’orella, perdoni ¿eh?, somriu. Procurant mantenir tibades les comissures del llavi, agafa amb força la mà de la nena i l’empeny endavant. Mireia, xiuxiueja la mare, un soldat? com si no t’haguéssim ensenyat res a casa… La nena alça la mirada amb els ulls ben oberts.
Mostra’l tot »
