Arxius d’aquest mateix autor

Chiedimi se sono felice

Has decidit de no morir. Per què fer-ho?
Arribats a un punt, les coses se t’han aparegut clares: entens la vida (explica’m com ho has fet!), coneixes els seus misteris (digues-me’ls!), tens clares les prioritats (com t’envejo!).
Portes anys seguint un fil conductor que, fet de principis entrellaçats i idees aplicades, ha anat teixint cada moment de la teva existència.
Has passat anys fets de somriures, de deures i llibertats, de somnis realistes fets realitat, de sant jordis amb roses i llibres i nadals amb família, de festejos, de matrimoni, de fill, de filla, de nadals amb nens, de nadals amb adolescents, de nadals sense ells, de nadals amb fills i néts.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

Dolceses reprovades per l’esperit

Sense explicacions plausibles, sense tenir-ne necessitat, han arribat al joc. I cap dels dos no s’hi resisteix, ans es deixen arrossegar per la suau onejada que se’ls enduu. Cap ànima no busca l’horitzó, ni tampoc l’atrau perdre’l, tan sols cerca el gaudi en les profunditats marines d’uns ulls, potser marrons (poc importa).

Les seves mans s’abandonen a dolceses reprovades per l’esperit, i els seus passos es balancegen a l’embat del plaer. Les mans cobegen el cos, el cos ansia el cos. La carn vol carn.

I tot és mans, cossos, carn i plaer. Tot és roig, i el roig és més blau, més llum, més fosc, més verd que mai. Tot esclata en un continu tic-tac arítmic del què només importa una simfonia a batzegades per a dos oients.

Se sent com l’amor esdevé força i la força se sublima. I és allà, ultrapassats els límits, on tot cau.

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS