Accident
Van ser ni mes ni menys que tretze segons d’histèria….la mare va cridar-me tot de retrets, un rere l’altre, que deuria de tenir continguts durant els 24 anys de la meva existència.
Tot va començar amb un sentit: “Ho sabia”…tot seguit va continuar dient: “..mai t’hauria d’haver fet cas, es que mira que n’ets de tossut, i amb lo despistat que n’arribes a ser, incapaç de concentrar-te per mes de tres segons…”.Encesa va engegar començant a dir-me tot de coses que no eren gens desitjades de sentir pronunciades per part de la teva pròpia mare.
Va continuar:”..amb cara de mosqueta morta i sempre enredant a tot deu per sortir-te am la teva! egoista! mal criat!que no tens ni punyetera idea del que val la vida!..”. Era com si tot allò que les mares no pensen dels seus fills estigues sortint de les tenebres de la seva tendre veu, potser era el terror de la situació que l’havia ofuscada i parlava sense sentir res del que deia o potser era el contrari i aquell factor havia sigut únicament el desencadenant de la seva sinceritat.
Mostra’l tot »
