La llum de la lluna
em porta records del passat
que mai podré oblidar,
d’un temps on podia estimar
sense por al demà,
d’un nen que somiava
amb tota llibertat,
d’una dolça infància
sense cap mena de maldat,
de jocs d’un infant
sense cap finalitat,
de l’amor d’una mare
què s’ha d’enyorar,
d’un jove enamorat
que tan sols volia estimar,
d’un amor amb puresa
i amb tota innocència,
d’una gran amistat
que no es tornarà a trobar,
d’una gran vida
dedicada a disfrutar,
de la innocència
només trobada en la infància,
d’una vida
ja acabada,
d’un jove del passat
que no volia madurar,
d’un temps que mai tornarà.

Hi ha moltes persones que s’enamoren per Internet, doncs la meva història és semblant. Tot va començar jugant a un tipus de videojoc, els jocs de realitat virtual immersa, es a dir, aquells en que ets mentalment dins del joc i el teu cos es queda com en coma. M’agradaven molt aquets videojocs, cada tarda que tenia temps anava a un saló recreatiu a jugar-hi i si no, ho feia des de casa amb l’ordinador.
Un dia, al saló recreatiu, vaig jugar a un joc de lluita que tot i no ser gaire popular a mi m’agradava molt, en plena lluita vaig rebre una invitació de jugar en multijugador i vaig acceptar-la, el meu adversari era una noia o al menys ho era el personatge que s’havia creat, vam lluitar i em va guanyar, cosa què em va sorprendre molt ja que jo era el millor jugador del lloc, al acabar vaig anar a veure qui era però ja no hi era.

Mostra’l tot »

Al món s’han narrat moltes històries però hi ha una que mai s’ha narrat, la història del narrador, aquesta és la història del primer narrador.

El primer narrador era grec, va néixer l’any 416 a. C. a la ciutat d’Atenes i va ser batejat pels seus pares com Narradikus Historikus Variatus. Quan tan sols tenia dos mesos va dir la seva primera paraula, què va ser cau perquè va veure com el seu pare es queia, des de llavors sempre explicava tot el que veia, feia o feien els altres, fins el punt que amb tan sols dotze anys els seus pares el van fer fora de casa de pesat que resultava. Quan va complir els quinze va començar a estudiar filosofia amb un gran mestre, un home molt savi i pacient, amb Sòcrates, es diu que al segon dia ell mateix el va fer fora d’una puntada de peu, tot i això l’any següent va anar al seu judici a animar-lo, la gent deia que fins que va parlar-hi se’l veia amb ganes de viure. Després d’això va entrar a l’escola de Plató on va fer amics que al cap de tres dies al veure que constantment explicava tot el que feien el van llençar per un precipici, el més curiós és què la gent deia que Plató va ser el que els ho va demanar. Per sort va sobreviure a la caiguda ja que va caure al mar i va ser pescat per un pescador que a l’hora el va tornar a llençar al mar. Un cop va tornar a Atenes va acusar els seus companys davant un tribunal explicant-ho tan bé que va guanyar, fins que el van conèixer millor i el van expulsar d’Atenes per sempre.

Mostra’l tot »

La història que us explicaré és sorprenent i increïble, és més, la gent es pensa que és una llegenda urbana que m’invento però em va passar de veritat, jo l’explicaré i vosaltres decidireu que pensar.

Tot va començar una nit d’estiu quan havia sortit a passejar, potser no és l’hora més normal per fer-ho però per mi era la millor, però aquest passeig a diferencia d’altres dies no anava a ser, de cap de les maneres, un passeig tranquil. Quan vaig arribar a prop del cementiri vaig decidir passar-hi pel davant tot i que alguns dies no m’hi atreveixo pel seu aspecte sinistre, i llavors vaig veure al meu costat una llum de color blau, espantat vaig girar-me a mirar i em vaig trobar que de sobte va aparèixer al meu costat un foc follet d’un color blau intens que em va començar a parlar, em va dir que en un futur ens retrobaríem per una cançó perduda i va desaparèixer.

Fet pols vaig decidir deixar el passeig i tornar a casa, de camí, pensant en el que m’havia passat, vaig sentir la veu més bella que havia sentit mai i vaig decidir entrar al bar d’on provenia. La cantant era una noia molt maca de cabells llargs i negres, amb els ulls d’un blau intens, els seus llavis d’un color rosat molt bonic i la seva veu era angelical, però la seva cançó era molt trista fins el punt que vaig arribar a plorar.

Mostra’l tot »