Gairebé de tarda
El llit estava com l’havia deixat al aixecar-me, gairebé intacta, com acabés d’estendre… Ella es va asseure al costat de la capçalera, estirant les cames, intentant enfonsar el cos, deixant-aclofat amb aquesta morena precisió i cos desemparat . Jo no parava de mirar-la, apreciant-se encara més en aquesta sort, inesperada sort escanyolit, per aquesta companya insòlita i cridanera. Era un moment en que les nostres mirades sentien angoixes de tenir tan poc temps per estar junts. La felicitat entrant en un estat de suspensió, d’aquells que s’han de viure contenint l’alè … de la mirada al petó, un parany pacient que va servir per precedir un altre petó fins a entrar en un món més enllà de la paraula i de les carícies de mans.
Mostra’l tot »
