Arxius d’aquest mateix autor
Una i altra vegada
Ha arribat el dia. Després de mesos, ha arribat el moment. Podria dir que ha passat ràpid. No seria veritat. Podria pensar que ha estat fàcil, que no ha costat que els dies anessin passant. Tampoc això seria veritat. Sobretot a partir d’aquella nit. Alguna cosa va passar per no tornar a ser igual. Ara, estic allà, esperant, a peu dret, amb el llibre a la ma, que vull llegir però que no aconsegueixo tenir quiet en una plana. Ara estic allà, a peu dret, sense poder estar en un sol lloc, anant amunt i avall per intentar apaivagar la inquietud que m’envaeix. Al plafó lluminós puc veure, amb unes lletres lluents que no es mereix, que ja ha aterrat. Ja ha arribat. Clavo la mirada a les portes de vidre. Encara tardarà una bona estona, baixar de l’avió, passar la duana, recollir les bosses. Encara tardarà una bona estona però ja tinc la mirada clavada a les portes de vidre. Miro el meu propi reflex a les parets lluents de la terminal i em col·loco be la roba, repassant una i altra vegada el meu aspecte. Se’m veu be. Torno a anar amunt i avall però la inquietud no desapareix. Per fi s’obren les portes i la meva atenció es centra en qui està a punt de sortir. Un grup carregat al que han vingut a buscar una gent cridanera. Una parella endormiscada. Una noia sola. Es tornen a tancar. No hi ha silenci però tampoc sento res. Els pensaments m’aclaparen i m’envaeixen els sentits. Es tornen a obrir i darrera aquell grup el veig, tot sol, amb aspecte d’estar cansat.
Mostra’l tot »