Temps
Va obrir el calaix i va deixar-hi la pistola. Perles de suor li gotejaven pel front i una tremolor persistent s’havia apoderat d’ell. Va seure en una cadira i centrà la vista en la planta plena de flors vermelles que hi havia sobre la taula del menjador. Eren unes flors precioses que desprenien una intensa fragància dolça. Les cuidava molt. Les regava sempre que ho necessitaven i no les feia patir gens. Les estimava molt i les veia tan efímeres que necessitava mirar-les durant molt de temps com si d’aquesta manera pogués mantenir-les amb vida eternament.
Mostra’l tot »
