120 minuts sense respirar
I estava, ell, més pendent del seu colze que de la pel·lícula. Feia una estona que, sense adonar-se’n, s’havia mogut i li havia fregat el colze amb el seu. I s’havia quedat allà, com qui no volia la cosa, mantenint les seves pells en contacte. Aguantava la respiració, per a què ella no s’apartés. I mantenia la vista ben fixa en una aparent concentració per les imatges que passaven la pantalla. De què anava la pel·lícula? Ella estava igual. I estaven a punt d’ofegar-se tots dos, per imbècils.
