Llibre de notes
Estic estudiant tercer curs de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. El que més m’interessa són les ciències socials, en especial la sociologia. Quan feia primer curs vaig veure a la facultat un cartell oferint una habitació a 200 euros, molt a prop de la facultat. A l’apartament hi ha un lavabo, una sala d’estar i dos dormitoris. No és gran cosa; per contra, és molt econòmica. Som dos estudiants a cada habitació. Entre els companys n’ha un que és artista. Ara, està compilant dibuixos per publicar un llibre per a una editorial que, de moment, només té nom. És una persona activa. Hi ha dies que es passa davant de l’ordinador més de setze hores; no crec que les aprofiti totes. Esporàdicament, el soroll del teclat es fa present; sembla que fàcil bucles de música electrònica, escriu només amb dos dits; sensació que em provoca angoixa. Es diu Julio i no acostuma a veure la televisió gairebé mai, jo si. Quan ho fa, ho fa per desconnectar abans d’anar al llit. Dormim a la mateixa habitació; i, fins que no s’adorm pot estar una hora girant-se a dreta i esquerra: dono fe. Al costat del llit, sota els calçotets i mitjons, deixa son llibre de notes que, només puc consultar-ho quan dorm profundament. El ritme i densitat de la seva respiració m’avisa del moment oportú. En canvi, quan s’adorm davant de la televisió es millor que ningú no gosi tocar els seus apunts. Doncs, és una persona una mica agressiva i, mig adormit, podria fer qualsevol bogeria. Els seus llibres de notes no se’ls ha mostrat mai per mai a ningú. Només li agrada que escoltin el que escriu quan ell ho llegeix. Si estem davant de la tele i es desperta, que és gairebé sempre, m’explica el que ha somiat. Després ho escriu o bé dibuixa alguna cosa a la seva llibreta i m’ho llegeix. M’agrada que ho faci. De vegades, però, agafa el llapis i fa veure que guixar alguna cosa.
