La violinista
- “Aquest dia tan ennuvolat i negre … Em ve al cap una bona història per explicar!” – Explica la Laura a una de les seves millors amigues mentre esperen que aclareixi el dia per tornar a casa.
- “És una història que me la van explicar quan estava d’excursió, la vols escoltar?”.
- “Sí!” – Va dir l’Anna.
- “Doncs la història comença així:”
Fa molt de temps, en un poble molt solitari, hi vivien quatre famílies, tres de les quals treballaven al camp i, la quarta es caracteritzava per ser acomodada i molt reservada. Es veu que havien heretat aquella casa, entre altres objectes, propietats… La família estava formada pel pare, la mare i la filla de cinc anys que destacava de la resta dels nens del poble per ser guapíssima i intel·ligent; a més, a diferència d’ells, ella no se separava d’un violí molt antic amb el que tocava la seva àvia. Aquesta noia es deia Jèssica i sempre estava radiant, però més encara quan tocava el violí, un dels instruments musicals més elegants que s’han creat en aquest món; era com si sentís seva cada nota que tocava. Tenia molt de talent i anava in crescendo amb els anys; sobretot, tenia molta imaginació, cada dia tocava una melodia diferent i ningú sabia d’on s’inspirava.
La gent del poble estava encantada amb ella perquè era la més petita i els hi alegrava la seva existència amb aquells meravellosos concerts que de tant en quant feia a l’escola.
Mostra’l tot »
