Arxius d’aquest mateix autor

Viu la vida!

Neixes, creixes, vius, i morts. Quatre accions per les que passes a la vida, les quals tres d’elles no tornares a fer mai més. El cicle de la vida. Mai saps com serà la teva vida. Al principi de tot, quan ets un nadó, un nen o nena els pares t’ajuden a viure, a donar-te de menjar, a vestir-te, a acompanyar-te al col·legi, aprendre a no fer cas dels desconeguts, a ser agraït amb els altres, a compartir les coses, a ser bones persones… Quan vas creixent, descobreixes que la vida no és de color de rosa, és més que compartir un caramel amb el teu millor amic i això en el millor dels casos quan l’amic no t’ha pres el caramel i has anat corrents a la mama plorant-li. Quan entres a l’etapa de l’adolescència, veus la vida com un repte, intentant superar-te, intentant competir per ser la més maca o maco de tota la classe i sobretot per fer-te un lloc entre els populars, és important que el noi o la noia que t’agradi sàpiga que existeixes. I sobretot aquell primer petó que des de feia tan de temps que esperaves. Et comences a fer major i la mama més que un kit de supervivència et sembla la persona més pesada d’aquest món encara que saps que sense ella no podries viure. El tema germà o germana petit és un destorb i el teu germà o germana gran és el conseller o consellera oficial de la teva vida i al que vols assemblar-te. Els amics que fas son per sempre, les bogeries que faràs seran sempre recordades en innumerables ocasions, experiències mai viscudes, cançons que formaren part de la teva banda sonora personal…

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

L’amor és així

Amb els primers raigs del sol del matí, vaig decidir que la brisa del mar potser m’aniria bé pel meu mal de cap. Feia una mica de fred, així que vaig decidir posar-me la jaqueta que portava recolzada a la màniga. El vent apartava suaument els cabells de la meva cara. No hi havia ningú, era normal, sent tan d’hora.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS