Amor a glopades
Ella és morena. Està d’esquena i, de tant en tant, recargola els cabells enrinxolats als dits de la mà esquerra. Davant seu, la blavor aquosa d’un moll mediterrani. Les cames, nues i torrades, balancegen fregant l’aigua amb els dits.
Un catamarà de blanca vela obre les aigües deixant darrera una ampla línia d’escuma. Se sent el soroll de l’oneig i un color mel l’omple tot; ara pren forma rodona, ara té parpelles: a poc a poc surt tot el rostre, jove, de llavis molsuts i nas lleugerament camús. Un lunar a la galta dreta i a cada orella bellugadisses estrelles de plata.
Algú la mira i es gira tombant el cos, de cintura en amunt, cap a la banda esquerra. Una respiració estranya i passes que fan trontollar la fusta blanca. Dibuixa un somriure i es prepara per a una abraçada: el cocker ros remena la cua mentre es deixa acaronar les orelles.
Mostra’l tot »
