Parla’m
Explica’m per què hi ha bassals on hi va haver onatge.
I la lluna mor a l’ encreuada dels tes llavis.
Per què la meva veu rovellada llença puntedes al vent.
Parla’m del tu i del jo; de versos buits,
De flors caducades.
Parla’m del sacsejar furiós de t’estimos.
D’ on comprar el perfum de tes somriures,
el vent que banya les teves mirades,
l’aigua que altera tes crins.
Parla’m de ser captaire de sospirs i altres drogues barates,
de tatuatges d’ alè aliè a ta pell de plata,
Parla’m de desteixir filferros d’ànima caduca,
de renéixer de viure, de deixar de sentir …
Ensenya’m a plorar, a respirar sense les teves dunes.
Ensenya’m a aprendre el que un dia et vaig ensenyar a tu,
Ensenya’m a oblidar-te …
