La spettatrice
De vegades t’espio i jugo a ser com tu. Renego de les lleis; tampoc no m’importa que hagis aconseguit oblidar que existeixo i que un dia vaig obrir un abisme davant teu. Mai ningú –oi?– no havia gosat traspassar els límits ni capgirar l’ordre de les coses, aquell ordre fràgil, artificiós i asfixiant que havies construït amb tanta cura i tenacitat, perquè sabies que t’hi jugaves el sistema nerviós.
Jo, en canvi, inconscient, em ficava a casa teva i em prenia el teu cafè, escoltava els teus discos, llegia els teus llibres i dormia al teu llit. Quan tu sorties, jo entrava; quan tu tornaves, jo ja no hi era. No sabia quin era el meu desig, però el seguia sistemàticament. Vaig habitar la teva vida fins aconseguir, gairebé, fer-te’n fora.
Mostra’l tot »
