Del son
Del son, com a acte de dormir, fet àmpliament estudiat per neurocientífics de tot el món- i creieu-me, per mi per qui més- tots especulen i ningú afirma amb certesa.
Pel que sembla és un estat de repòs del cos que millora les connexions entre les nostres neurones i aferma els records. Sempre m’ imagino aquesta última funció executada per una refinada maquina classificadora dins dels nostres capets innocents , el braç extensible de la qual va recollint vivències del dia ja passat, per a alliberar-les sistemàticament a la caixa, apartat o lòbul cerebral que els hi correspon. Ufff, gran sospir, alleugeriment general, el creure que els pensaments del dia -ja siguin enginyosos, cruels, esquinçadors, lascius, rutinaris o pecaminosos- s’ordenen tots sols i ens lliuren de la pesada tasca de sotmetre’ls a judici, tot això mentre dormim com un tronc amb un filet de bava caient per la comissura dels llavis.
Fast-dreaming, en definitiva. Gràcies, neurocientífics, per fer del son l’opi del poble. Be, el que volia dir. Qui més, qui menys, tots dormim. I heu aquí el meu petit secret, que espero sapigueu mantenir fins endur-vos-el a la tomba: Hauria d’haver dit, en lloc de “tots dormim”, “tots dormiu”. Ja que jo no ho faig.
Mostra’l tot »
