Arxius d’aquest mateix autor
Euromed
Es llepava els ulls i sabia a rom. Rom-cola amb molt de gel i poca cola servit per un barman danés en uns gots de marca, barenboing o una cosa així, i de fet en tenien dotze perquè era un regal de la casa museu. Feia gust de festa, d’haver dormit quatre hores i van ficar una pel·li de Woody Allen doblada, què diria Carles si ho sabés, que l’havia vist amb subtítols en castellà, per a sords. Sembles molt interessada, li va preguntar l’home gros i gras amb accent i mirada lasciva, però el guapo de darrere llegia el Tentaciones i no la mirava. Tampoc no era tan gros ni tan gras ni la mirada tan bruta, però tenia ulls de granota i un vestit jaqueta blau marí. Es mossegava els llavis i s’omplia els ulls de tarongers a partir de Castelló i les orelles de Manel. Què previsible, segur que està escoltant Manel o Antònia Font, i ell, el de les adides blanques, la barbeta perfecta… amb què acompanyava El País? I es preguntava el perquè de la bufanda vermella, el perquè no va beure aigua en arribar a casa tal i com recomana sempre Rosa. Què cabrons! Els diaris els els havien ofert al principi i ella no va arribar a temps. Què cabrons! I el gripau de vestit jaqueta i sense corbata va ratllar la Expansión i l’auxiliar el va renyar, que el periódico no es suyo, es de todos los pasajeros. Però no era la Vanguardia? I ella ni això. I el guapo de darrere cada cop més prepotent, recolzat a la finestra, menjava paisatges i gaudia del sol. Ni tan sols havia encertat la filera de seients. I aleshores va decidir fer-se la interessant, i va llepar-se els llavis que reflectien muntanyes, i els ulls de rom, i va treure una Moleskine-Barcelona i començà a descriure el cotxe número sis: el guapo, el gros, la pel·li, Els millor professors europeus, els diaris. I va arribar un punt on no va saber com continuar. Podria haver parlat de la dona de davant que llegia un best-seller, o de les xiques de darrere angoixades per la disfressa de no se quina festa. I podria dir que l’home-gripau era italià, que ja ho sabia perquè podia escoltar-lo tot el vagó mentre parlava pel mòbil, segurament una Backberry o millor, un i-Phone.
Mostra’l tot »