Arxius d’aquest mateix autor

Un fi justificat

Necessitava més que mai que algú li abraces havia estat tan a prop de la mort que dubtava fins i tot que pogués estar explicant el que va succeir. Deia amb una veu molt fina i temblorosa que recordava com si fos aquest instant el record difuminat del que va passar.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

Pluja interna

Ajaguda davant d’una església romànica amb la figura d’un crist que sembla que em miri fixament em venen milers de records a la memòria.
La meva mirada es perd entre els quatre arbres que encara queden aquella plaça vella de la ciutat, han començat a florir les primeres fulles verdes i d’aquesta manera em sento jo, començo a reviure sentiments que havien quedat aspirats com aquelles fulles d’hivern.
Sovint em pregunto si serà bo fer sortir fora de mi tot allò que vaig enterrar fa a prop de sis mesos. Els dubtes sobre el present i el futur, és i serà, no em deixen actuar amb llibertat, sense cap tipus de pressió o obligació sentimental.
Sí, ja ho sé, hauria de fer girar els maleïts dubtes i que finalment fossin afirmacions sense cap tipus d’interrogació, lluitar com ho feia un gladiador a Roma per el seu honor però la inseguretat guanya lloc i cada vegada em sento més afligida i sense saber que fer.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS