Promeses que he descartat comptant grans de sorra
d’un rellotge que ha deixat, sense pausa, de comptar les hores
on jo hi veia, rere el vidre, el passatge de les ombres
que vacil·lants temptaven el devenir de les teves forques.
Mans sagnants i relliscoses, són els rius
en mar de glaç, que descompten la il·lusió
d’aquell que va saltant faroles
com si encara fos un nen que en el niu
hi juga a corda, que ha partit de l’embrió
d’una mare que ara plora.
Mostra’l tot »
Encesa i manca, gira la palanca,
perversa i estreta, pel pom de la porta,
com de curta i tibada…!
com el fum de la nit quan no veu les paraules…
Sóc i ressóc i ressonant he deixat de ser
de l’ull en viu: la malifeta,
de l’adormit: l’últim dels planetes,
dels teus somnis? L’aviram de la gresca.
Mostra’l tot »
Del toc de queda en resta el miratge
d’una vaga ira, a remolc de la intempèrie,
sota focs d’ídols fosos entre runes sense símbol,
com si fossin una mola que a la fosca pesa grisos.
Del fong i del que parla: ombra bruna, foc a terra…
I si plora el que no vira que no espanti als que ara ballen,
puix la festa ja no cou de l’ametlla l’or que trina,
i si en fa escàndol el dol… que enterrin al que no piula.
Mostra’l tot »