Creix
Un dia vas dir-me que espenyaves tot lo bo que tenies.
Per la por de no mereixeu, pel temor de fer-ho malbé.
Llavors, no entenia el perquè de tanta angoixa,
la raó de veure gris, lo que és planer.
Tenies a la mirada la innocència d’algú que mira per primer cop.
Com aigua que se’n va per una esquerda,
Se t’escapava entre els dits
La tendresa que arribaries a perdre.
Mostra’l tot »
