Ones
A qui no li agrada la música?
Als sords.
No, ells també senten les ones. No et sorprèn que les ones provoquin sensacions tan profundes a l’instant. Em recorda a la relació de la lluna amb les marees però al revés.
Amb aquestes paraules Sam Eidan va iniciar una de les nostres converses llargues una tarda xafogosa de finals d’abril. Una conversa a vegades sense sentit, plena de silencis y de referències que només ell i jo enteníem, malgrat que tenia el costum d’utilitzar termes en alemany, que a mi m’agradava escoltar, però que no comprenia del tot: die wende, die lebenswelt… Aquella tarda vam acabar relacionant les ones del so amb les de la llum, i els sords amb els secs. Al arribar a casa, els seus comentaris em van fer concebre la idea, que en aquell moment em va semblar brillant, de radiografiar el desig. Sempre havia pensat que aquest impuls inevitable és el que fa perdurar l’espècie. L’amor és una elaboració, refinada, però posterior.
Mostra’l tot »
