Arxius d’aquest mateix autor

Dissabtes

Friso per veure el teu somriure quan, tot obrint-me la porta de casa teva, intentaràs trobar quelcom per burxar-me. T’encanta portar-me la contrària. Entro a casa i saludo als teus pares que, tot i que sembli que s’ho miren tot des de ben lluny, em tenen ben controlat. Després de comentar la jugada, tens pressa per marxar i dius adéu des del passadís. Al menjador estant, més formal, deixo anar un “que vagi bé” amb una lleu inclinació de cap, que saps que em fa interessant. Darrera teu, vaig cap el cotxe.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

Fenomen singular

Vet aquí una vegada una dolça noia que, cansada de la fermesa del terra, es decidí per volar.

L’anatomia no li permetia, com a la resta dels humans, però pensava que tenia quelcom més valuós que unes plomes, un cos lleuger i unes ales potents. Ella tenia imaginació.

Passejant per les voreres, gosava deixar el món, sense por, mirant amunt, amunt, molt lluny. Quasi sempre li passava, bé per la seva miopia, bé per les cervicals, que acabava reposant la mirada sobre el cim dels edificis, fossin antics, moderns, de colors, bruts…

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS