Gassho
Una fulla de tardor
cau al bell mig de la bassa,
que oneja entre gran remor,
lla esdevé ustió i no traspassa.
Una fulla de tardor
cau al bell mig de la bassa,
que oneja entre gran remor,
lla esdevé ustió i no traspassa.
Són innombrables esperits,
tot siluetes difuminades
d’aspectes incerts, infinits
i de tonalitats variades.
Tancades a dins de grans gàbies,
presons bastament prepotents,
per persones pedantment sàvies,
d’erudició exemplar faents.
Ordenades amb tal rigor,
delimitació escrupolosa,
que classifica per temor
a una infausta mescla enganyosa.
Mostra’l tot »