El tramvia de la línia 30
Jo sóc la Cèlia, de Barcelona, i m’agradaria explicar-vos la historia del meu amic Toni. Tot va començar un bon dia just quan m’acabava de llevar. Era diumenge, així que no havíem d’anar a l’escola. Feia un dia molt maco, recordo que la nit anterior em vaig oblidar d’abaixar les persianes i pel dematí aquell resplendor primaveral que entrava pels finestrals em va despertar. Però jo no estava d’humor, tenia altres coses al cap com per parar-me a contemplar la bellesa d’una imatge tan rutinària. Aquell matí no vam anar a l’hípica, perquè el pare havia conegut una nova promesa que volia incorporar al seu negoci. En aquell moment vaig pensar: “ja pot ser bo aquest per fer-nos perdre les classes eqüestres a tota la família només per fer les presentacions oficials”. Ni a mi ni a cap dels meus tres germans ens va agradar la idea, així que, com de costum, els xiscles no van trigar en fer acte de presencia.
Mostra’l tot »
