La vella, ell i elles
Va obrir la porta i va seure en un raconet, com sempre feia. Va aixecar el cap i va advertir una vella estranyota, que duia una bossa de plàstic amb una carpeta blava, d’aquelles de la Universitat de Barcelona, atrotinada, al seu interior. Quina manera més poètica de portar una carpeta de la uni, va pensar ell, en una bossa del súper. Va veure com la vella treia un llapis i uns papers, esgrogueïts i arrugats, de l’interior de la carpeta, i com se’ls posava damunt la falda mentre seia en un altre raconet, a prop seu. Va pensar que, amb aquella posició, aquella vella estranyota encara es posaria a dibuixar. Va deduir que estava guillada.
Mostra’l tot »
