Desencisos i motivacions
(Conversa de passadís d’una biblioteca universitària qualsevol. És de nit, però la tènue claror despresa per una màquina de cafè de comerç just permet discernir les ombres dels amants, que discuteixen amb posat greu)
- Ei, hola!
- Hola.
- Què tal?
- A tu què et sembla? Doncs aclaparat per l’examen.
- D’això… Pol, hem de parlar.
- I de què vols parlar ara? No tinc temps, no veus que encara em queden 4 temes per enllestir?
- Doncs que… Sé que ens acabem de conèixer fa res, però… Tinc la sensació de que ja no em fas cas. Em sento abandonada, fins i tot hi han dies en què ni em saludes.
- Digues-m’ho clarament: estàs gelosa, oi?
- … (pausa dramàtica) Sí, és clar que estic gelosa! Com vols que no ho estigui? Des d’aquell maleït dia en que va aparèixer ella, alguna cosa ha canviat en tu.
- Efectivament, és a ella a qui prefereixo. Em sap greu dir-t’ho d’aquesta manera, de debò.
- Però, així, d’un dia per l’altre? Sense preàmbuls? Ja no recordes aquells moments en què els teus ulls m’encisaven tot fent un descans al claustre de la facultat? Ja no recordes la satisfacció que senties al decorar la meva pell nua amb cal·ligrafia acurada?
Mostra’l tot »
