Arxius d’aquest mateix autor

El rumb cap a fora de la normalitat

-          Què tal, com t’ha anat? – preguntava Maria a la seva amiga que acaba de tornar d’una entrevista de feina.

-          Millor que no preguntis, estic decebuda totalment – li responia Elena deixant la seva bossa sobre la sofà.

-          Pot ser que els requisits eren massa elevats, no? – volia suavitzar una mica la impressió dels resultats de la seva amiga que efectivament l’abaixaven la seva autoestima o almenys el seu humor habitual.

-          No sé com dir-te… Però em sento no “encaixada” amb el temps actual. I no ho dic només per l’edat, encara que això també jugava el seu rol principal: veus, ara qui és més de 35 anys ja és “vell” – Elena es tranquil·litzava bevent el té i semblava que ja volia explicar alguna cosa més sobre la seva “caça” de feina.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

Hola, com estàs, Terra?

Hi havia un jardí preciós amb tota mena de flors, que feien un conjunt admirable de colors, formes i olors que emanaven. Quan hi entraves, semblava que t’oblidaves de tot com si estiguessis dins d’un paradís on no existís el temps. El seu amo les cuidava amb molta atenció i afecte, observava i preguntava si faltava alguna cosa perquè creixessin i florissin amb la tota seva capacitat natural i poguessin alegrar la seva vista cada dia. L’estat i la bellesa de cada flor reflectia, com un mirall, el seu organisme corresponent a l’Univers: alguna estrella, algun planeta o el seu satèl·lit. D’aquesta manera l’amo sabia com estava tot en cada moment i podia ajudar-les en cas de necessitat o quan la flor ja no podia superar els seus problemes amb els seus propis recursos. El jardiner sentia una alegria paterna que feia il·luminar el seu cor per dins i els seus ulls per fora quan veia que alguna de les seves flors (plegades eren com si fossin els seus fills i filles i li donaven el seu sentit de vida i existència), després d’estar dèbil i assecada, es recuperava de nou i continuava creixent i florint. El jardiner tenia en compte cada flor dins de mils i mils que l’envoltaven; es preocupava de cada una, encara que fos molt petita, acabés de sortir o estigués a punt d’acabar el seu cicle vital.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS

La diferència entre un ser i la seva aparença

El naixement d’un ser humà

És com un viatge…

I quan arribi un cop d’allà

Comença créixer i formar-se.

 

Tot el que l’envolta hi participa:

L’educa, forma i modela

D’aquesta manera ell arriba

A no recordar com abans era.

Mostra’l tot »

Comparteix, difon o imprimeix:

  • Facebook
  • Twitter
  • MySpace
  • В закладки Google
  • del.icio.us
  • email
  • Meneame
  • PDF
  • Posterous
  • Print
  • RSS