90B
Ets un amor impossible, a la nit t’acomiades de mi, em rebutges com si hagués estat una nosa i em llences a la pila. Una peça inútil més. Les nits es refreden, però just quan penso que és la fi, que tot s’ha acabat, a l’hora més gèlida de la matinada, un so estrident et desperta i malgrat veure que t’hi sents obligada, m’agafes i m’estrenys altre cop entre els teus braços; primer te’m poses del revés perquè és més còmode i em garanteixes un llarg dia més voltant el teu pit.
Sempre calent. La segona pell, i jo sóc aquell que et protegeix i et realça. T’acaricio suaument els mugrons a cada passa que fas, qualsevol gir, en tots els moviments.
En un paper posa que sóc de seda, però tot i així, tu ets la tela més suau que mai he conegut, no m’estranya que n’hi hagi d’altres que també es vulguin desempallegar de mi per apropar-hi els seus llavis.
