Resum dels actes de Sant Jordi 2010 a la Facultat d’Economia i Empresa, durant els quals es van lliurar els premis.

El passat dijous 22 d’abril es van lliurar els premis Arrelats i Envers 2010, en un acte poètic celebrat a la Facultat d’Economia i Empresa.

El X Premi Arrelats de narrativa breu va ser per a la Muriel Villanueva Perarnau, pel relat Venia picant de mans i la guanyadora del V Premi Envers de poesia va ser Beatriz Sánchez Ledo pel poema Rialla.

El dia 22 d’abril, a les 12 h, a la Facultat d’Economia i Empresa, es lliuraran els guardons del X Premi Arrelats de narrativa breu i el V Premi Envers de poesia. Completen l’acte un recital de poesia, a càrrec d’Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, una lectura de poemes en diferents llengües, a càrrec d’estudiants de mobilitat de la Facultat, i el lliurament del premi Ensaïmada Lingüística 2010.

L’acte s’emmarca en les activitats anuals de la Primavera de la llengua, organitzades per la Xarxa de Dinamització Lingüística als diferents centres de la UB, durant els mesos de maig i abril.

Enllaços recomanats: www.ub.edu/economiaempresa/tmp/sant-jordi.pdf

Tota la informació dels actes de la Primavera de la llengua a: www.ub.edu/xdl/primavera

T’estimo, el suficient com per alegrar-me perquè conserves la il·lusió
el suficient com per resignar-me a saber-te aliè
tant, com per conèixer-te de memòria els ritmes de la teva respiració

Mostra’l tot »

La pedra i la tramuntana
I els porticons, cantant sardanes,
Deien a la victòria quan reposava:

Mostra’l tot »

Miro el dolor a través del cristall de l’amor…
miro vers ell i mai més m’hi he
tornat a reflectir.

Mostra’l tot »

“El crit dins la carn”
(Oblit de ment)

Ja no se trobar-te sota cap roca
D’aquesta costa extranya i nova.
On cada nit em l’ocell em crida
i bat les ales per no oblidar-se’n
de tu

Mostra’l tot »

El final de les coses
És com un camí de costa,
Resseguint l’angost marge
Que separa terra i aigua.
On el vent t’esbufa les orelles,
Com si intentés explicar-te
Que aquest lloc ja és d’un altre,
I que, els marges de costa,
Són de les ànimes que cauen mortes.

la calma es una pell
morta sobre el meu cos,
no em [-la] reconec.
se toquen les guitarres
pujo al balcó a
[v-] beure el mar,
l’acera es la negra nit
tacant el meu

Mostra’l tot »

Una llegenda d’esperança;

un estossec insonor amb regust de sang,

silenciat per l’esforç mundà d’iniciar un compte enrere;

un crit ofegat i la fe esmicolada.

Mostra’l tot »

El paisatge difuminat

a través d’un tren de rodalies

o el blanc o el blau impol·luts

a 60 graus sota zero, volant.

Mostra’l tot »

Un dia vaig conèixer un home

marcat pels pensaments,

empolsegat de passat,

on hi podia veure la brillantor de les hores gastades.

Un dia vaig conèixer un home

amb somriures plens d’arrugues,

o amb arrugues plenes de somriures, tan és! Tan és?

a qui enviava paraules per veure’ls.

Mostra’l tot »

- Espero satisfer-te;
només ho aconseguiré si estàs contenta.

- Espero que no estiguis trist.
- Només si tu estàs amb mi.

Mostra’l tot »

Pinta un cel,
que brilli com la mel.
Que no contempli l’absurda existència,
davant la presència
de la misèria.

Mostra’l tot »

Part I

Caminant pel carrer de la vida,
m’embriago amb la càlida existència
que m’espera a l’avinguda ,
de la impaciència.

Avanço inquiet cap al meu incert destí,
ella només sap que passarà,
que serà de mi,
què sentiré per fi.

Mostra’l tot »

La lluna s’amaga,

el sol no hi és,

tothom és fora,

res existeix.

Mostra’l tot »

Canta,

la mort canta per no

sentir-me, eixuta, en son murmuri

de llàgrimes trencades.

Algun dia serà meu

aquest cant estèril

i emprendré aquest camí

d’infinites matinades sonores,

per sentir-me i odiar-me

una altra volta,

i aferrar-me amb arrels

al pensament inert de la calma.