Estava tot quiet en aquell lloc,
contemplant el paisatge per últim cop,
aquell indret era màgic.

Ell es sentia segur,
en aquell petit racó del món,
era on havia conegut el seu amor,
recordava el seu primer peto
amb la dona del seu cor.

Sota d’aquell arbre lluny del soroll,
observava la posta de sol,
ell sabia que aviat estaria en altre lloc
que tornaria amb el seu amor,
era un home vell que havia viscut molt.

Aviat aniria a una residencia,
per passar els últims anys de la seva vida,
però sempre conservaria la foto de aquell lloc,
amb la foto de la dona que tant estimava,
per a ell aquell lloc era molt preciós.

Aquell lloc sempre havia estat en el seu cor,
era el seu racó del món.