Com un gos caçador
ensumes i furgues, busques amb deliri
camines pels camins que et marca l’instint
i el teu excés.
Com jo, bé que necessites
vagar pel bosc i emparrar-te a les branques,
però tu, mare, esposa i amant
de tot el que pugui ser mascle,
tot ho abarques, tot ho fagocites,
ho esgotes i ho escups,
i reneixes de la vida que has xuclat.
Fas del dia una excrescència semiòtica,
una orgia que tu oficies.
Ets centre, principi i gravetat
ara absorbent, ara en expansió,
i jo espero, catalítica,
el moment apoteòsic i delicat
en què et liqües i ets rosada.

I tot se m’emplena amb el teu nom,
que repeteixo, Laura.