Deixarien de ser el mateix
instants, estones i moments?
Esclataria el meu temps
en milers de matins i vespres,
primaveres, estius, tardors,
hiverns, setmanes i segons?

El camí que no fem junts
em serva bocaterrosa.
És feixuc com una llosa
aponada sobre el sol.
Somorts rajos de besllum
esmorteïts i sedants,
incerts presagis finals
propers i alhora distants.

Cada passa al meu darrere,
solitària, es fa cendres.

Les que queden per davant,
sense tu, ho esdevindran.