Va enterrrar el seu somriure,
abans d’haver-lo somiat.
Havia signat l’hipoteca,
cavat, de les seves il·lusions, el forat.

El pastís de sargantana
-sang freda de l’assassí nat-
gronxaria la seva desesperança,
la impossibilitat de tornar a començar.

Diners. Sí, ei, diners.
Bancs, bancaris, hipoteques,
hipotètiques hipoteques, sous hipotecables.
A la merda.
Ben lluny dels somriures,
potencials somriures,
somriures potenciables.

Deixeu-lo.
Ajudeu-lo,
tatxant mots corruptes,
mots violadors i denigrants.

Ell podrà créixer.
Creixerà i serà veritat.